DOLÇOR, [DOLSOR] s.

Qualitat d'allò que és dolç, suau.

V. dolcea.

"La dolçor es composta de compleccio calent ab grossa vertut..."
Joan Jacme Alcoatí f. lviij, a

"E com lo exam de abelles puja alt al cel, mostrava que la sua devocio no era ficta ni paliada, mas que en la bocha devia esser preycant aquella dolçor."
Ferrer, Vicent Quaresma 42, XXXI

"Ab la amargor de la malaltia conex hom la dolçor de la sanitat."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 95, col. 2

"E per ço humilment y devota, ab cant de gran dolsor, l auctor ordena la seguent oratio dressada a la Verge plena de gratia..."
Ferrer de Blanes, Jaume Sentències catòliques f. sign. F